Quan el darrer habitant d’una casa se’n va per no tornar mai més, la llar es dilueix en parets, passadissos i espais plens de coses que cal repartit i reciclar. Tot deixa de tenir sentit i la majoria d’estris abandonen la seva, fins aleshores, precisa funció i apareixen particulars conceptes de valor per guardar o llençar tots els efectes, ara ja, impersonals.